No, no son buenos días.
Marxar amb 42 anys no...encara estic intentant que m'entri al cap, Montse. Saps del que estic més orgullosa? a més d'haver-te conegut i d'haver compartit amb tu moltes vivencies...d'haver-nos dit, a la darrera conversa, que ens estimàvem molt.
Una part del meu futur vital va per tú, Mon. |
No hay comentarios:
Publicar un comentario