 |
| No, no son buenos días. Marxar amb 42 anys no...encara estic intentant que m'entri al cap, Montse. Saps del que estic més orgullosa? a més d'haver-te conegut i d'haver compartit amb tu moltes vivencies...d'haver-nos dit, a la darrera conversa, que ens estimàvem molt. Una part del meu futur vital va per tú, Mon. |